Manifest contra la violència de gènere

CAL DIR NO                                                            25 NOVEMBRE

     Avui 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, volem manifestar la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen les expressions més cruels i dures de la violència de gènere.

     Avui també volem recordar, d’una forma molt especial a Rosa María García Venteo, veïna de Palautordera i assassinada per el seu company sentimental ara fa quasi 1 any.

     En el que portem d’any 17 dones han estat assassinades als Països Catalans, però aquesta es només la punta de l’ iceberg de la violència de gènere.

     Si tenim en compte que de les dones assassinades, només el 25%  havien denunciat al seu agressor: Quantes dones pateixen violència a casa seva en la foscor i el silenci?

     La violència que patim les dones pel simple fet de ser dones ve causada per un sistema patriarcal, que esta caracteritzat per atorgar la màxima autoritat social i política a la figura de l’home adult i heterosexual, provocant l’establiment de relacions de domini d’homes sobre dones, d’homes heterosexuals sobre homosexuals i transsexuals.

     Volem manifestar que és necessari mantenir un concepte de violència de gènere més ampli, reconeixent que la violència cap a les dones no només l’exerceixen les seves parelles sentimentals sinó que emana de tots els àmbits de la societat. Els maltractaments físics i psicològics són la manifestació més dura i cruel d’una violència estructural que patim totes les dones: imposant-nos un rol de bellesa que ens converteix en objectes sexuals, condemnant-nos a una doble jornada laboral, menyspreant-nos amb una desigualtat salarial, renegant-nos als treballs més precaris, educant-nos en una sexualitat insuficient....etc.

    Només si acabem amb aquesta educació sexista i les desigualtats que genera, podrem acabat amb la violència cap a les dones.

     Alhora volem denunciar els passos enrere  que ha fet l’actual govern de Catalunya per acabar amb aquestes desigualtats entenent que les retallades socials afecten d’una forma més directa a les dones. Si no hi ha assistència per a la gent gran, si manquen els ajuts per les persones discapacitades,si es retallen les places d’escoles bressols,... la reconciliació entre la vida personal i laboral de les dones patirà  un greu retrocés, ja que per l’educació sexista que rebem. aquestes tasques de la cura continuen recaient en les dones. Aquestes retallades poden implicar a la llarga la tornada de la dona a l’àmbit privat vulnerant clarament els drets de les dones i dificultant encara més la sortida en situacions de violència.

     Tots els estudis coincideixen en assenyalar que en situació de crisis econòmica la violència contra les dones augmenta. La manca de recursos, l’atur... fan augmentar els conflictes familiars i sovint la frustració acaba generant violència cap a la dona, manifestant així el masclisme vigent a la nostra societat.

    Cal doncs, que reflexionem, actuem, diguem no i denunciem. Però també cal un interès real de les institucions per complir les lleis i fer nous passos per acabar amb la discriminació de gènere i poder fer canvis estructurals que ens ajuden a construir una societat més justa i igualitària  per a totes.

Ple del 24 de novembre de 2011

Govern i PSC voten contra la moció de la CUP presentada en defensa dels veïns perjudicats per les carreteres del POUM. La CUP vota contra el pacte fiscal i afirma que el seu compromís és amb la independència.

     CiU es desentén dels veïns i veïnes i trenca amb el compromís del seu programa. L’actual alcalde va afirmar en un acte de campanya electoral: “arran de l’aprovació del Text Refós del Pla General d’Ordenació, on apareix un accés directe a través dels barris de Moixerigues i el Temple a l’autopista, ens oposarem, digui el que digui la Comissió d’Urbanisme, a qualsevol proposta que impliqui un augment desmesurat de trànsit per aquests barris”. Tot i això, des de l’alcaldia han defensat la seva postura contrària a la moció argumentant que actuar contra el POUM suposaria actuar contra una decisió presa per l’Ajuntament que avui representen, contradient el compromís que havien adquirit en campanya. El POUM incorpora canvis substancials, sobre els que no hi hagut informació, ni possibilitat d’exercir cap mena d’acció de defensa per part dels sectors perjudicats. Les noves afectacions poden alterar considerablement el model de vida d’un nombre elevat de persones concretament a Can Pagà, Moixerigues, el Temple i el Virgili. El POUM Planifica travessar amb una carretera pel mig de Moixerigues i el Temple, esdevenint el pas de la C-35 i l'autopista cap a diversos barris de Sant Celoni i Palau, cap al polígon industrial, l'abocador i la carretera de Campins. Can Pagà i el Virgili es veuran afectats per les molèsties d’una variant planificada cap a l’abocador, cap als polígons industrials i cap a la carretera de Campins. Considerem que ha estat vulnerat el dret a la legítima defensa en ser incorporades aquestes infrastructures al POUM fora del procediment ordinari quan ja no existia opció de presentar al·legacions. L’informe dels serveis tècnics municipals afirma que la variant de Can Pagà ha estat incorporada finalment perquè aquest recorregut ha estat menys conflictiu en protestes ciutadanes, i conclou textualment “parteix el territori municipal amb una cinta d'asfalt i circulació que dificulta els corredors biològics". Respecte la via per Moixerigues i el Temple l’informe diu que l'execució del vial a càrrec de la iniciativa privada, vinculant el vial al creixement de Moixerigues, facilitaria una variant "no oficial" amb més possibilitats de finançament que l’oficial. Des de la CUP entenem que aquesta exposició comprometia les forces polítiques que van mostrar-se contràries a la via per Moixerigues a acceptar formular requeriment previ, ja que si no es modifica el POUM, aquests barris hauran de suportar el trànsit d'accés al Montseny per Campins i, gran part del trànsit industrial. Per aquests motius reclamàvem a l’Ajuntament que presentés requeriment previ, una eina del dret administratiu que suposa una diligència preliminar d'una administració contra els acords presos per una altra perquè derogui una disposició o modifiqui una actuació.

     Respecte la moció per un finançament local català, presentada pel govern municipal, compartim l'interès per reclamar a la Generalitat que elabori una llei que millori el finançament local. Qualsevol millora sempre serà benvinguda, per aquest motiu lamentem les retallades que ens condueixen cap una reducció dels recursos econòmics destinats als Ajuntaments. Respecte el tema recorrent del pacte fiscal que tants bons resultats ha donat a la dreta catalana, el nostre portaveu al Ple ha iniciat l’exposició sobre la nostra postura amb un breus apunts històrics. Ha explicat que la campanya pel concert econòmic fou iniciada el 1897 per la Lliga Regionalista. L’any 1999 la Comissió d’Estudi sobre el Concert Econòmic va concloure reclamar que la Generalitat recaptés tots els impostos. Dos anys més tard l’Estat va dir que això no era possible amb la Constitució vigent. El 2005, amb el suport del 90% del Parlament es va aprovar l’Estatut. El 2006, Mas i Duran i Lleida van assolir un pacte amb Zapatero rebaixant el nou Estatut, l'acord en finançament suposava que l'estat cediria una mica més del 50% dels impostos per comptes del 100% que preveia el nou estatut. La sentència del TC, a instàncies del PP, va evidenciar que Espanya no és reformable. Les conclusions de la comissió d'estudi sobre el pacte fiscal, tancada l’octubre, formulen una proposta propera al concert, però no acorden recaptar les cotitzacions socials, que representen una cinquena part del total del dèficit fiscal anual, i acorden contribuir a la cooperació interterritorial en les quantitats que l'estat imposi. Així dons aquest nou model suposa que l’espoli fiscal continuï vigent. No volem refer les nostres relacions amb Espanya. Entenem, a més, que tant la conjuntura política com l’econòmica és desfavorable per renegociar les relacions amb l'estat. No volem un pacte que ens condemni 30 anys més a viure sota jurisdicció espanyola, sotmeses i sotmesos al Tribunal Constitucional, al Suprem, a la Audiència Nacional, al Congrés i al Senat, a l’exèrcit i a la Corona. No podem donar suport a que s’ajorni altre cop el debat de fons: el dret del poble català a l'autodeterminació, a l'exercici de la independència, per aquests motius, per coherència i responsabilitat hem votat en contra de la moció.