La Carretera Illes Sant Marçal

L’Ajuntament de Montseny vol asfaltar la pista que uneix Sant Marçal i Les Illes, en ple Parc Natural i capçalera de la Tordera, fins ara un racó força aïllat catalogat com a Xarxa Natura 2000 i Reserva d’Alt Interès Natural.

L’objectiu formal d’aquest vial és la unió dels dos principals eixos de comunicacions del massís. L'obra, pressupostada en més de 311.000€, la financen Ajuntament Diputació i Generalitat.

És clar que un asfaltat de la carretera millorarà la mobilitat.
I si asfaltéssim més camins segur que la mobilitat de vehicles seria molt millor. Però tal com diuen informes del Parc: una de les amenaces que més efectes negatius té sobre la biodiversitat del Montseny és la sobre freqüen- tació de visitants en indrets d’alt interès ecològic, tant per les pertorbacions directes sobre espècies d’alt interès de conservació, com per la interferència sobre processos ecològics en els hàbitats freqüentats. 

Si i no.
Si vius a un Parc Natural, tens la sort d'estar en un marc natural privilegiat que no només dóna servei al municipi, sinó també al país en general. Això hauria de comportar unes limitacions pel que fa al que es pot fer i al que no. De la mateixa manera que tu a casa teva no hi pots fer el que vulguis. Hi ha certes accions i activitats que estan restringides per motius de seguretat, medi ambientals o fins i tot estètics.
La Diputació de Barcelona per ara hauria de ser la que guardés aquests interessos públics pel bé de la biodi- versitat del Parc. 

Sí.
I tot i que els mateixos informes dels tècnics del parc i d'altres informes externs desaconsellen l'execució d'aquesta obra, la diputació ha signat a favor d'aquesta menystenint les advertències.
I si no hagués estat per la feina de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, aquestes obres ja haurien començat fa un parell de mesos, justament quan els tècnics del parc deien que era l'època de l'any pitjor per fer-ho, atès a què és a la primavera, en plena època de reproducció, quan més fràgil és l'ecosiste- ma.

Aquesta frase la podem anar dient cada cinc anys i en 50 o 80 anys ens podem trobar que hi ha 100 km de carreteres asfaltades noves al massís. Quan es tracta de conservar un Parc Natural, no s'ha de mirar a mitjà termini, ja que l'interès i la cura d'aquest és al llarg d'anys.
L'any passat es va asfaltar mitja carretera de Palau a Mosqueroles, ara es vol fer aquesta, aquest any s'està doblant l'amplada de la carretera de Cardedeu a Cànoves (fora del parc però amb gran repercussió a futurs visitants) i potser d'aquí a dos anys es diu d'asfaltar un altre punt. I això només a la zona del Baix Montseny! 

El cost de la carretera suposarà un cost de 311.000 €. Això suposaria segons l'Ajuntament una amortització de la carretera en 17 anys.
Però l'Entitat menteix si ens vol fer creure que una carretera asfaltada no té cap cost per al munici- pi. Cada any s'hi hauran de fer feines de poda o de millora de l'asfalt i això tindrà un cost.

I el més important! Creiem que no tot es pot valorar en termes econòmics. Un Parc Natural no és una empresa 

Es parla que un dels objectius és facilitar el pas dels bombers, dels forestals..., però la veri- tat és que aquest tipus de vehicles de forta tracció ja hi poden passar per aquests camins. La possibilitat més gran és l'augment de trànsit de visitants turístics i facilitar l'accés a dos espais privats: el càmping les illes - propietat del regidor de cultura - i l'Hotel Sant Marçal – Cadena Husa -. 

No. No cal.
De vegades amb la incompetència o amb males idees ja n'hi ha prou.
És possible que la gent que està a favor de l'asfaltatge realment cregui que pujant el turisme de motor, facilitant la mobilitat i creant economia de cap de setmana aportarà riquesa al territori. 


I aleshores què? Voleu que ningú visqui al Montseny?

Al contrari.
És l'administració la que ha incentivat la desaparició de l'activitat rural promovent sempre principalment l'activitat empresarial, de construcció i turística i ara volen fer una carretera sense que hi hagi veïns que habitin en aquell tram, que la necessitin.
Si fins i tot pobles com Santa Maria de Palautordera quan fan un pla econòmic no tenen mai en compte a la pagesia. 

Volem que hi visqui gent implicada. Gent que treballi la terra i els boscos, que reformi les masies que estan en desús i que no necessiti una carretera per poder anar més ràpid a casa. 

Volem transport públic al Montseny. Regular les visites al parc i evitar que alguna gent que només ve el cap de setmana destrossi els rius com ja passa amb les piscines del Montseny. 

Volem que el poble del Montseny construeixi una depuradora i que no tiri les aigües fecals directament al riu com fa actualment. 

Volem que el Parc sigui un lloc per a viure i per a visitar, per a gaudir i treballar.

No volem que el Parc Natural del Montseny es converteixi en un parc temàtic.