Adjuntem el discurs que va llegir el Regidor de la CUP Jordi Pueyo:
"Primer de tot agrair la disposició de totes les forces polítiques pro consulta per arribar a una entesa i a un acord per presentar conjuntament i a través de l'Associació de Municipis per a la Independència i de l'Associació Catalana de Municipis aquesta moció de consens. Agrair també l'alcalde que hagi escoltat i satisfet la nostra demanda de donar a aquesta moció el pes històric i la solemnitat que es mereixia, avançant-ne l'aprovació i portant-la a consideració en un punt únic dins d'un ple extraordinari.
Tenim el convenciment que, abans que es pronuncii el TC, és necessari que mostrem públicament el suport del món municipal a la Llei de consultes i a que el President convoqui la Consulta el 9 de novembre d'enguany.
I així serà, ja que dels 947 municipis que formen el Principat de Catalunya, més de 500 aprovaran avui mateix una proposta idèntica i és més que probable que abans d'acabar la setmana la moció hagi estat aprovada pels més de 800 ajuntaments que o bé integren l'AMI o bé ja han aprovat mocions similars.
També volem celebrar que divendres passat, després d'un ampli debat i d'un llarg període de deliberacions, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de consultes populars per una àmplia majoria de 106 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, i CUP) tot i el vot contrari del nacionalisme espanyol representat només pels 28 diputats del PP i C's.
Aquesta llei ens ha de permetre organitzar la Consulta que anhelem i que permetrà definir quantitativament, negre sobre blanc quin suport donem a la independència les catalanes i els catalans.
Però també voldria destacar que la llei de consultes populars permet celebrar a més tota mena de consultes, sobre diversitat d'assumptes que ens afecten a escala local, sectorial o de l’àmbit Català. Per aquest motiu celebrem doblement l'aprovació de la llei. Per a nosaltres compleix també amb l'objectiu d'aprofundiment democràtic, ja que per primera vegada el dret de convocar consultes no serà exclusiu del govern o d'una majoria parlamentària sinó que la ciutadania podrem autoconvocar consultes mitjançant la recollida de signatures, sense el permís previ ni la consideració a tràmit de cap govern ni de cap mesa del Parlament. Per a nosaltres, òbviament això és un avanç notori de la democràcia institucional, ja que de ser així la Iniciativa Legislativa Popular Catalunya Lliure de Transgènics o la ILP de la Renda de Ciutadania després de recollir les signatures necessàries, tal com es va fer, passarien a ser afers mereixedors d'una consulta popular.
Donar la veu a la gent és per a nosaltres una qüestió fonamental. Disposar jurídicament del dret de votar sobre allò que el poble directament decideixi, obrirà una nova via, una glopada d'aire fresc davant el debat enllaunat de les institucions, el debat manipulat pels grans lobbies financers i econòmics i conduit pels mitjans de comunicació.
La llei de consultes, doncs per doble motiu, obre una finestra d'oportunitats i esdevé una fita històrica en el camí cap a les nostres llibertats.
Evidentment, la Consulta és el camí desitjat, és la via somniada per qualsevol nació per avançar cap a la independència de la comunitat. Per aquest motiu molts i moltes de nosaltres podem sentir-nos satisfetes d'haver treballat pràcticament una vida per a què aquest moment fos realitat. Als independentistes d'ahir s'hi han sumat els independentistes d'avui, i tots plegats hem capgirat les enquestes, hem generat una nova majoria capaç de dibuixar la nova realitat de demà. I aquest salt em plena d'esperança i m'emociona.
És per aquest motiu que em venen al cap alguns companys que no poden celebrar amb nosaltres el moment en que ens trobem. Em ve al cap el jove Maulet, company i amic que avui tindria la meva edat, Guillem Agulló, i que fou brutalment assassinat pels feixistes al País Valencià, em venen a la memòria mites de la història de l'independentisme com Martí Marcó, metrallat l'any '79 per no atendre l'alto en un control policial, jo llavors tenia 7 anys i el dictador en feia 4 que havia mort plàcidament al llit. Totes dues morts per motius diversos han marcat profundament la meva trajectòria com a independentista. Recordo el mestre Lluís Maria Xirinacs i els companys de la CUP Toni Lecha i Èlia Badia, que un pel cicle de la vida, l'altre per malaltia i la darrera per accident no podran brindar amb nosaltres per un doble SÍ a la consulta. I són incomptables els i les independentistes anònimes que per un motiu o altre durant tots aquests anys de lluita ens han deixat.
Per elles i per ells, i evidentment per nosaltres i els que vindran no defallirem i farem el que calgui perquè la consulta es dugui a terme tal i com ens hem proposat. Ara ens correspon assumir la responsabilitat de trencar el guió, d'alliberar-nos del jou que ens pugui voler imposar un tribunal constitucional, que juga amb cartes marcades, compost per jutges nomenats pels grans partits que s'han alternat en el govern de l'Estat, i esquivar les fletxes dels enemics de Catalunya, dels enemics de la democràcia i de les llibertats i sotmetre les institucions a la voluntat popular.
Caldrà, a més, seguir al carrer, seguir organitzats i ferms en la decisió presa, tots junts serem el contrafort que empeny i sosté les institucions perquè no defalleixin davant els embats de l'unionisme, del nacionalisme espanyol, dels immobilismes que fonamenten el seu discurs en la supremacia de la constitució enfront de la voluntat del Poble Català.
Tenim la profunda convicció que és just, que és democràtic i que és un fet completament normal que la ciutadania podem decidir a les urnes el nostre futur polític. Si no és així, si els poders de l'estat prohibeixen i impedeixen per la força la consulta no deixaran cap altra opció al Poble Català que empènyer el Parlament i les institucions a declarar la independència de forma unilateral.
I per a nosaltres, per a la CUP la independència no és simplement una qüestió d'himnes i banderes sinó que és una qüestió de llibertats. El nostre poble, el Poble Català és un poble que estima per damunt de tot la llibertat. La frase que millor exemplifica aquest sentiment la va fer cèlebre el President Companys “On viu la llibertat, allà és la meva pàtria". Ser lliure vol dir ser sobirà , decidir de manera col·lectiva sobre els assumptes propis. Sense Justícia Social, sense igualtat, sense una distribució equitativa del treball i la riquesa, sense solidaritat, sense suport mutu la llibertat és impossible. Per tal de satisfer els anhels de la majoria no podem desvincular la llibertat de la nació de la llibertat del Poble. Només serem majoria si estem disposats a treballar per tal que millori la qualitat de vida de la majoria construint un nou país, una nova república on totes i tots hi tinguem cabuda.
Visca la Terra!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada