Manifest contra la violència de gènere

CAL DIR NO                                                            25 NOVEMBRE

     Avui 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, volem manifestar la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen les expressions més cruels i dures de la violència de gènere.

     Avui també volem recordar, d’una forma molt especial a Rosa María García Venteo, veïna de Palautordera i assassinada per el seu company sentimental ara fa quasi 1 any.

     En el que portem d’any 17 dones han estat assassinades als Països Catalans, però aquesta es només la punta de l’ iceberg de la violència de gènere.

     Si tenim en compte que de les dones assassinades, només el 25%  havien denunciat al seu agressor: Quantes dones pateixen violència a casa seva en la foscor i el silenci?

     La violència que patim les dones pel simple fet de ser dones ve causada per un sistema patriarcal, que esta caracteritzat per atorgar la màxima autoritat social i política a la figura de l’home adult i heterosexual, provocant l’establiment de relacions de domini d’homes sobre dones, d’homes heterosexuals sobre homosexuals i transsexuals.

     Volem manifestar que és necessari mantenir un concepte de violència de gènere més ampli, reconeixent que la violència cap a les dones no només l’exerceixen les seves parelles sentimentals sinó que emana de tots els àmbits de la societat. Els maltractaments físics i psicològics són la manifestació més dura i cruel d’una violència estructural que patim totes les dones: imposant-nos un rol de bellesa que ens converteix en objectes sexuals, condemnant-nos a una doble jornada laboral, menyspreant-nos amb una desigualtat salarial, renegant-nos als treballs més precaris, educant-nos en una sexualitat insuficient....etc.

    Només si acabem amb aquesta educació sexista i les desigualtats que genera, podrem acabat amb la violència cap a les dones.

     Alhora volem denunciar els passos enrere  que ha fet l’actual govern de Catalunya per acabar amb aquestes desigualtats entenent que les retallades socials afecten d’una forma més directa a les dones. Si no hi ha assistència per a la gent gran, si manquen els ajuts per les persones discapacitades,si es retallen les places d’escoles bressols,... la reconciliació entre la vida personal i laboral de les dones patirà  un greu retrocés, ja que per l’educació sexista que rebem. aquestes tasques de la cura continuen recaient en les dones. Aquestes retallades poden implicar a la llarga la tornada de la dona a l’àmbit privat vulnerant clarament els drets de les dones i dificultant encara més la sortida en situacions de violència.

     Tots els estudis coincideixen en assenyalar que en situació de crisis econòmica la violència contra les dones augmenta. La manca de recursos, l’atur... fan augmentar els conflictes familiars i sovint la frustració acaba generant violència cap a la dona, manifestant així el masclisme vigent a la nostra societat.

    Cal doncs, que reflexionem, actuem, diguem no i denunciem. Però també cal un interès real de les institucions per complir les lleis i fer nous passos per acabar amb la discriminació de gènere i poder fer canvis estructurals que ens ajuden a construir una societat més justa i igualitària  per a totes.