The deplorable history of the catalans, from their first engaging in the war, to the time of their reduction (1714) és un opuscle polític, d'autor desconegut, publicat a Londres el mateix any de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes francoespanyoles del duc d'Anjou. El propòsit de l'autor era propagar l'exemple de l'amor per la llibertat dels barcelonins. Els defensors de Barcelona (catalans, valencians i mallorquins), tement patir la mateixa sort que la dels habitants de Xàtiva, havien hissat estendards en què expressaven el desig de resistir a ultrança i de morir abans de sotmetre’s. Els catalans partidaris de l'arxiduc Carles havien estat arrossegats a la guerra contra la pretensió francesa d'imposar una monarquia universal, el 1705, per l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crow. La capital del Principat es va retre per capitulació a les tropes del rei Carles III a l'octubre de 1705 i romangué fidel a la causa austriacista fins l'entrada de les armes del nou rei francès a la plaça i ciutat de Barcelona, quan se l'abandonà a la mercè d'un príncep enfurismat. El setge de dos mesos costà als francesos i als espanyols una suma enorme de diners, a més de la pèrdua de 20.000 dels seus millors homes. El relator comenta el dia sangonós i trist de l’assalt a partir dels cronistes espanyols i francesos:
"L'assalt final fou emprès el dia 11 de setembre N. S. i fou molt sangonós i implacable. Els assetjats disputaren pam a pam el terreny, i deixaren esgotar les seves energies a l'enemic en els tres atacs que dugueren a terme; l'un contra el baluard del Portal Nou; un segon atac al baluard de Santa Clara; i el tercer a la gran bretxa; i, carregant llurs canons amb metralla, segaren files senceres de llurs enemics. Cap de les dues bandes donà quarter, i els assetjats es reservaren fins a l'últim, de manera que quan els assetjants hagueren forçat la bretxa i entraren als afores de la ciutat es trobaren amb una nova dificultar per superar, ja que hi havia trinxeres cavades en tots els carrers, als quals els assetjants no s'atrevien a arriscar-se. (...) L'acció més disputada tingué lloc al baluard de Sant Pere, que fou pres i reconquistat onze vegades aquell dia i fou aquí on la quantitat d'homes que perderen els assetjants fou gairebé increïble. (...) Les negociacions s'acabaren el dia 12 al vespre en les següents condicions: que llurs vides serien respectades; que la ciutat no seria saquejada; que haurien d'acceptar la voluntat del rei d'Espanya, condició a la qual donaren llur conformitat molt a contracor; que haurien de lliurar Cardona immediatament tal qual es trobava; i que haurien d'induir els mallorquins a rendir-se.”
Text: Jordi Plens
