Una CUP a Palau: per què?

     Quines són les raons que han conduït a la formació d'una CUP a Palau? Certament, en trobarem moltes, algunes de caràcter general (la situació política i social en la qual ens trobem) i altres més "domèstiques", generades per les especificitats de la nostra vila. A continuació presentem els testimonis d'algunes persones que han decidit dipositar la seva confiança en la CUP:

CECÍLIA: Jo, com altra gent de Palau, desitjava que algú es presentés a les municipals amb l'ambició de  tancar l'abocador de veritat. M'hauria agradat que algú fes aquesta feina per mi. Però de vegades cal treballar i  comprometre's  per una causa comú. 

Mes o menys tothom està informat del que passa amb l'abocador; ara, quan semblava que es tancava, torna a haver -hi una excusa per retardar, una vegada més, el seu tancament. Bé, podem acceptar que tècnicament és necessari una mica més de temps per acabar d'omplir-se l'àrea on ara es treballa. Però, el que la majoria de palauencs no saben, és que s'ha planificat una carretera, que facilitarà que després de l'abocador vingui un “eco-parc,” que ve a ser el mateix que un abocador, però classificant  les deixalles (també fa pudor) i acostuma a ser el que l'agència catalana de residus intenta "colar" després d'un abocador.  I això significa que Palau serà per sempre l'abocador de les deixalles del nord de Barcelona. No ens el treure'm mai més. Està tocant a un parc natural i el que és pitjor, a una població que som nosaltres, i a una distancia dubtosament legal. En les mans de l'ajuntament està impedir això,  nosaltres creiem que ho ha de fer i ens sembla que hi ha més gent a Palau que pensa el mateix. Per això estem treballant i per això hauríem de treballar tots junts.

F.Q.J.: Cadascú de nosaltres té una motivació concreta; al meu parer la més comuna entre tots es l'inmobilisme que patim. Tot canvia per que res no canviï. Però això és una percepció personal, i per tant només parlaré dels motius que m'han portat a participar en un projecte de partit com aquest. Jo no sóc dels que voten. Posiblement em sobra una mà si he de comptar els cops que he votat. El perquè és ben senzill: a qui?

Normalment els partits tradicionals estan massa allunyats de l'interès de la gent, ens dirigeixen des d'uns coneixements professionals que els fa saber què és el millor per a nosaltres... però sense nosaltres.

La política municipal sembla que és l'eina que més directament afecta la qualitat de vida del seus habitants. I crec que ja és hora de fer fora gent que treballa contra els meus interessos i els de gent que el que vol és justícia social o que ens deixin en pau.

Durant tot el procés d'oposició al POUM vaig poder veure com els polítics que es deien defensors del que volen els palauencs ens enganyaven dient que no volien molt creixement urbanístic, ni més infraestructures, mentre demanaven una de les grans infraestructures, la variant de Moixerigues d'esquenes als veïns. He pogut observar com l'abocador no es tanca en les dates que tant han presumit, com parlen de les bondats dels calers de l'abocador. Com fan un discurs d'austeritat, i alguns de creixement zero mentre projectae gastar 2'5 milions d'euros com a mínim  en l'edifici de l'ajuntament. Tot això em fa molta por perquè no pararan mai... condemnen l'àmbit rural, al meu parer un dels principals valors de Palautordera, a la desaparició. Això sí, amb boniques paraules: participació, mobilitat, sostenibilitat.

La meva és una opció desesperada, de supervivència. Estic convençut que el model de creixement ha de deixar de ser material i..., si és veritat que estem en crisi trobo que és el millor moment per aprofundir i experimentar en altres terrenys.

FERRAN: Llibertat, democràcia, sostenibilitat... Són algunes de les paraules que el (seu) poder, el (seu) sistema ens han anat furtant al poble. També la política, fent-nos creure que era allò que feien uns personatges que en feien el seu ofici. Moltes som les persones que d'una o altra manera participem en la reflexió i la praxi del com volem la comunitat, del com volem que sigui el poble.

Paradoxalment, però, l'acció política dels molts és menystinguda per aquells pocs que es creuen posseïdors de la "política".

Saber fer una barra de pa, conrear la terra o reparar unes goteres són tasques que, a priori, no podem fer totes. Decidir quin Palau volem, sí. I és així com neix la CUP de Palau, amb la voluntat de ser una candidatura que retorni el poder de decidir al poble, més enllà d'introduir una butlleta en una urna un cop cada 4 anys. Amb la voluntat d'evidenciar que la tasca de governar-nos no ha de ser d'uns pocs reunits en un Ple, sinó d'uns molts, del poble.

GEORGINA: Jo m’he decidit a participar amb la CUP perquè n’estic farta de mentides o mitges veritats. El poble on visc me’l vull sentir meu també, i no només amb la sensació que tinc: com si fos de quatre polítics que fan el que els dóna la gana, moltes vegades d’amagat, sense comptar que el poble és de tots i totes les que hi vivim. Ja n’estic farta que ens prenguin per tontos/es i que es pensi més en els diners enlloc de la salut i la convivència de tots els que, de moment, vivim aquí.

JOAN: No m'agraden els polítics que avantposen els interessos propis (o de partit) abans que els col·lectius. No m'agrada gens el sistema actual de partits, els quals funcionen com a sectes. No m'agrada que els regidors electes tinguin quatre anys per fer i desfer sense que se'ls pugui demanar o exigir responsabilitats. És evident que hem de canviar aquest sistema democrato-putrefacte, i penso que amb la CUP ho podem fer de la manera més eficaç: des de dins, pensant en el col·lectiu, actuant com a col·lectiu.

JORDI: M’he decidit a formar part de la CUP de Palau per tres motius. En primer lloc, no vull que l’abocador es converteixi en el Guantánamo de la Vila: totes les forces que es presentaran a les municipals prometran tancar-lo, però sé que la CUP no cedirà a les pressions ni als subterfugis. En segon lloc, vull que la vila gaudeixi d’una vida cultural rica i intensa. Es fa indispensable canviar certs costums i models de gestió.  Finalment, vull un poble de Palau compromès amb l’alliberament nacional i amb l’emancipació social, amb les viles veïnes de la comarca i amb l’entorn natural.

JORDI: Des de l’Ajuntament s’afarten de parlar-nos de participació, però ens ignoren reiteradament. Tenen pànic a donar veu al poble i s’atrinxeren en un model representatiu que obstrueix la democratització de les institucions, invalidant la participació directa. Consideren que el fet d’haver obtingut un nombre suficient de vots els autoritza a governar durant quatre anys d’esquenes al poble;   fidels al principi del despotisme il·lustrat “tot pel poble però sense el poble” fins i tot es consideren legitimats a planificar polítiques contràries als programes que els han situat al govern. Senzillament no volen que participem perquè temen perdre protagonisme, privilegis i poder.

Tal com cantava l’Ovidi Montllor “un se sent humiliat quan afaitant-se la barba li conten coses de nens”. Estic cansat d’escoltar regidores i regidors (que no són més capaces, ni més hàbils, ni més intel·ligents ni menys mortals que tu i que jo) que nosaltres, la gent del carrer no estem preparades per participar, que no tenim una opinió qualificada i d’altres mostres de supèrbia i superioritat per l’estil.   Estic fart d’escoltar que no tenim interès per la política, que no participem perquè no volem, perquè diuen que aquí mai ho hem fet...

No s’han adonat encara que al POUM si han presentat milers d’al·legacions, que a la consulta per la independència organitzada per Palaudecideix (per cert, no vinculant) hi van participar més de 1500 veïnes i veïns de Palau, que el món associatiu i l’organització popular als nostres pobles pren forma i agafa dia a dia més força.

Avui és una evidència que participem més quan les nostres propostes s’escolten i es respecten, quan és possible arribar a acords útils i aquests s’acompleixen. Per això cal que els ajuntaments estiguin disposats a descentralitzar els òrgans de decisió, a reconèixer que la raó no els és exclusiva, en definitiva a distribuir el poder.

Sense organització no és possible parlar de democràcia participativa. Sense comptar amb les entitats existents de caire social, esportiu, cultural, d’oci, de joves i grans... no és possible teixir una xarxa que millori les nostres relacions i faci viable la participació comunitària.

En aquests moments ens és imprescindible una força política compromesa amb la participació popular a través de l’acció social comunitària. I l’única força que internament funciona de forma democràtica, horitzontal i assembleària i que prioritza entre les seves línees d’actuació la participació directa i l’acció comunitària és la Unitat Popular. És aquest, entre molts d’altres el motiu que m’empeny a treballar des de l’assemblea de la CUP de Palau.

PERE: El sistema de partits polítics actual, s’ha anat distanciant de forma progressiva i subtil de la societat real, allunyant-se de ser la solució per convertir-se en part del problema. Això, que es evident en la política a gran escala, ho es encara més quan parlem de política local. Presoners de la disciplina de partit a nivell nacional o supranacional, no son capaços d’escoltar i reaccionar a les demandes dels veïns més propers i alhora tampoc saben explicar de forma planera el per què fan o no fan determinada política quotidiana. I moltes altres coses més… Les CUP son la reacció natural, honesta, espontània contra aquest estat de coses per part de aquells ciutadans conscients sense aquest condicionants. I moltes altres coses més…